creure

Me'n recordo quan en la pel·lícula d'Hook en Robin Williams, o sigui, Peter Pan, li va dir a la Júlia Roberts, que era Campaneta, que creia en les fades. Jo crec, si crec, jo crec en les fades, va dir. Recordo que en mi es va despertar la possibilitat, i, més encara, la certesa que existien. 

Fa poc, Messiez em va portar de nou a aquella sensació. Fa poc, vaig creure. Sona estrany voler creure i és increïble creure de veritat, creure per voler creure. I és que un miracle només necessita l'esperança que succeeixi, no?

Com sentim que estem vives? Com fer callar la mort? Com es menteix? Potser és la mort una veritat? Com es construeix una ficció? I si de tot el que s'ha dit, el que dic és fals? Estem mortes si mentim?

Quan vam sortir del teatre, algú em va dir que de vegades les mentides li donaven la vida. Mentir amb paraules és viure doncs de mentides, però les paraules estan mortes si no hi ha amor. Sempre tornant a l'amor, em va dir. Sempre tornant a ser per mitjà de cançons, de silencis, de murmuris, d'ombres.