18 d’abr. 2017

Va ser sense voler, tot

Passeja't de nou amb el teu jersei verd, esvalota'm les cames.

Estíra'm del llaç amb el qual em lligo la cintura.

Torna a dir-me que les cortines del menjador no arriben al terra i que des de que ha deixat de ploure ja no tens més sed i jo no paro de beure.

Va ser sense voler tot.



7 d’abr. 2017

Em desdic

Hi ha cors que bategen,
uns altres tan sols copegen.

25 de juny 2015

Percepcions

He estat pensant
que totes les vegades que he volgut ser un noi
en realitat volia ser  L L I U R E

17 de febr. 2015

CARTA REVOLUCIONARIA # 44**




















(para mis hermanas)


Sabemos que la sangre

es nacimiento, la agonía

rompe puertas abiertas, como nosotros

podemos doblarnos, graciosamente, debajo de las cargas, socavando

como lluvia, o gusanos de tierra, como nuestros llantos

ceden a los llantos del recién nacido, como nosotros oímos

las súplicas de las voces alrededor de nosotros, no palabras

de pasión o astucia, descontando

ira u orgullo, crecemos fuertes

en nuestra propia fuerza, alquimia de mujer, brazos ágiles

para derribar muros, nos liberamos

fuera de nuestro conocimiento, labor, criaturas succionadoras, nosotros

nos liberamos, y alimentamos, como la tierra

Diane Di Prima

Ellas, que nunca fueron
Ellas, a las que nunca las dejaron ser. 

Traducción del poema: Annalisa Marí Pegrum

26 de febr. 2013

No em robis

T'he dit que no, que no em robis el meu espai, ni les forces obliqües, ni el mar, ni les ganes d'anar-me'n, ni les regles no escrites, ni les tardes ferides, ni les mans llegides, els talons d'assaig, les lleixes buides.

No em robis les esquerdes, els rius de riures, les nostàlgies cosides, les balconades sense aire, els camins cansats, l'esperança cenyida, el menjar a la taula, la tendresa dormida.

No em robis els passos, ni els ressons que criden, les costures a mig cosir, la passió encesa, els cordons grocs, les carícies precises, el terròs de sucre, l'escala perduda, ni les pauses contínues, ni les nits sense dia, ni les nits sense dormir, ni les històries de somnis, les cortines sense fum, els desitjos de vida...


26 d’oct. 2012

Astronomia per a principiants

Diuen que el tres de desembre
s'alineen els planetes
els estels.

El mateix dóna si total
des de Barcelona veiem el mateix.

S'alineen els planetes,
la curiositat no només no mata
sinó que està allà per les altures,
i els salts al buit
no són per morir
sinó per arribar pel cap alt alt.

S'alineen els planetes,
però igual la gent discutirà
si va anar fora de joc
o córner si el resultat
estava 'amanyat'
Si a casa meva es juga així
i les instruccions ens són igual.
Sobre si és blau fosc
o és negre.
Si les coses estàn com estàn
per la culpa sempre d'uns altres
però caldrà veure què uns altres.
Per això discutiràn.

El tres de desembre,
s'alineen els planetes,
com cada 7427 anys sencers,

i, tu i jo,
seguirem sense estar d'acord
amb el que vol dir anar.
Amb on va el que s'ha anat.

20 de jul. 2012

¿Recibiendo?


Todos los techos de las casas de la medina de Marrakech están inundados de parabólicas. Ellas miran al Sur y ellos al Oriente